El examen físico: complementa l'interrogatori, els signes físics són marques objectives i verificables de la malaltia i representen fets sòlids i indiscutibles. El seu significat és més gran quan confirmen un canvi funcional o estructural ja suggerit per la anamnesis.10 El seu valor en el diagnòstic ha estat ratificat per nombrosos estudis.
Per exemple : quan una persona va al metge el fan una rebició
El diagnóstico:és una de les tasques fonamentals dels metges i la base per a una terapèutica eficaz.1 En si mateix no és un fi sinó un mitjà, i indispensable per establir el tractament adecuado.2 N'hi ha que ho assenyalen com la part més important del treball mèdic , però tot i això comporta moltes dificultats quan s'explica i s'ensenya com realitzar-lo.
Pronòstic:el pronostic clínic consisteix en determinades inferències predictives que elabora el professional que fa al curs del trastorn abans i després del tractament. Ocorre de vegades que el terapeuta, preocupat abans de res del que passi en el present, és a dir, durant el procés d'aplicació del tractament, tendeix a descuidar el que pugui succeir en el futur, que és l'àmbit en el qual s'enquadren les cognicions del pronòstic.
Indicació terapèutic:La limitació de l'esforç terapèutic (LET) consisteix a no aplicar mesures extraordinàries o desproporcionades per a la finalitat terapèutica que es planteja en un pacient amb mal pronòstic vital i / o mala qualitat de vida.
